Joan Roqué contempla les franges de terra remoguda que taquen la verdor dels seus camps. «Els senglars m’han destrossat gairebé el 30% de la collita», afirma amoïnat davant la plaga que amenaça els boscos i camps de diverses comarques de Girona. Roqué es guanya la vida venent la llet de les seves vaques. La majoria dels camps que cultiva els dedica al farratge (civada i ray-grass, principalment), perquè és l’única forma que la seva granja sigui rendible. «S’ha d’evitar comprar el menjar a fora, perquè el preu que ens paguen per la llet és molt baix», comenta.
El dany que causen els senglars no és només per les plantes que es mengen o per la superfície de sembrat que furguen amb el morro. Al remoure els camps, provoquen que el terreny quedi irregular i després les recol·lectores barregen el farratge amb la terra i el bestiar no se’l menja, i aleshores l’han de comprar a un proveïdor. Les incursions dels senglars als seus camps són habituals des de fa uns set anys, però en les últimes temporades «han anat a més».
DENSITAT EN AUGMENT
Les societats de caçadors organitzen batudes per mantenir-los a ratlla, però són insuficients per aturar-los perquè a la gran densitat de porcs salvatges que hi ha a les comarques de Girona (amb més d’11 animals per cada 100 hectàrees). Els pagesos es queixen, a més, que hi ha moltes traves burocràtiques a l’hora de portar a terme les caceres amb caràcter d’urgència. Quan finalment s’autoritzen, els animals ja se n’han anat a unes altres zones, denuncien.
En els últims anys, la Conselleria d’Agricultura ha posat en marxa diverses mesures especials per fer front a la plaga, que és a més un vector de transmissió de malalties, com la triquinosi. Entre elles hi ha la declaració de zones d’emergència cinegètica i les batudes nocturnes, en les quals participarien les societats de caçadors, malgrat que a causa de la seva excepcionalitat són coordinades pels Agents Rurals.
«Les batudes nocturnes s’estan demostrant com una de les mesures més efectives per fer front a la sobrepoblació de senglars», afirma Antoni Mur, inspector d’aquest cos de vigilància que depèn d’Agricultura. Fa uns mesos, als boscos pròxims a la població de Cruïlles i Monells (Baix Empordà) van capturar 349 senglars en 11 dies aplicant aquest sistema, que consisteix a sortir a la caça d’aquest animal amb un vehicle dotat d’un potent reflector de llum i en què van apostats diversos tiradors amb fusells. Tot i així, Mur reconeix que en algunes zones de Girona no són capaços d’estabilitzar la població. «És un problema important que els pròxims anys requerirà mesures contundents perquè ens superarà», admet.
A causa dels greus danys que pateixen les seves collites, els pagesos són també molt conscients del problema. En unes jornades celebrades recentment a Rajadell (Bages), el sindicat JARC va denunciar que els agricultors i els ramaders no poden seguir fent-se càrrec de les destrosses, per les quals no reben cap indemnització, i va exigir actuacions excepcionals per realitzar un control efectiu de les sobrepoblacions.
Mauri Bosch, representant del grup de treball de JARC dedicat a la fauna, denuncia l’excés de reserves de caça i zones de seguretat que hi ha a Catalunya i que són utilitzades pels senglars per refugiar-se quan hi ha batudes. Alguns d’aquests punts sensibles es troben en parcs naturals, d’altres a les perifèries de pobles i ciutats i també en l’entorn d’algunes infraestructures.
«El control de les poblacions no funciona i l’Administració sembla que no tingui gaire pressa, o anem enfocant aquest problema d’una manera gradual, o la fauna continuarà multiplicant-se», adverteix.
FERRAN COSCULLUELA